GRAFITO
Serie de fotografías realizadas sobre acuarela de grafito
Las series en blanco y negro de Charo Gálvez ocupan un sitio central en el conjunto de su obra porque le permiten llevar a cabo una disquisición atenta y reflexiva sobre las condiciones estructurales del proceso de pintar. Cada acción está cargada de significado en varias direcciones: representa el gesto mínimo y se encuadra en la tradición metalingüística de la pintura pura, combina un espíritu subjetivo y poético con la introspección conceptual y puede considerarse la expresión del pulso de la autora como manifestación de la conexión directa y sensual del cuerpo con los materiales y la fisicidad del medio.
Rosa Queralt
Historiadora y Crítica de Arte
La meva pintura neix d'una necessitat d'expressió, de comunicació, és un instint, un refugi, una sortida per on poden fugir els sentiments més íntims, els més profunds, els més sincers, els més bons i potser els més dolents.
La meva pintura és, de vegades, un crit... un crit mut, ofegat, insonoritzat, és un crit visual. Altres vegades és angoixa i plor i, d'altres, un somriure. Com sigui, sempre neix d'un sentiment molt arrelat, sóc jo i el que m'envolta plasmat en un suport, ja sigui paper, fusta, tela o metall, mitjançant les tècniques que pugui tenir a l'abast en aquell moment; és treballar els materials fins que l'obra i jo som una mateixa cosa, fins que arribo a sentir-me identificada amb allò que estic fent.
La meva pintura és el reflex de la solitud de l'individu, és la incomprensió, és la indecisió, és la dualitat, la incertesa, l'esperança, la impotència de l'ésser humà davant seu i davant l'univers... és tot... i és el no-res.
Fa 35 anys que vaig escriure aquest text com a presentació de la meva primera exposició individual a la Sala d'Art Municipal Can Masallera, i podeu veure aquí alguna obra de les que es vàren exposar llavors. Arran d'aquella exposició i aquest text vaig conèixer dues persones:
En Juan de Andrés, que aleshores dirigia la Sala d'Art Municipal Can Masallera de Sant Boi de llobregat, en veure el dossier de les meves obres em va voler fer una exposició. A Juan de Andrés el vau puguer conéixer el mes passat perquè li vaig poder tornar el favor fent possible la seva exposició en aquesta mateixa Sala d'Art de l'Ateneu Torrellenc, i amb ell m'uneix una amistat i afecte que des de llavors perduren.
L'Ángel Camps havia anat a Sant Boi a tallar-se els cabells i de passada va entrar a la Sala d'Art a veure l'exposició del moment, que era la meva, quan va llegir l'escrit i va veure l'exposició, es va emocionar tant que em va voler conèixer, i ens vam conèixer, em va proposar ser el meu marchand i algunes de les exposicions que vaig fer me les va aconseguir ell, en aquells anys era ell qui sortia, amb els mateixos dossiers aquí exposats, a mostrar la meva obra a totes les galeries de Barcelona que el van voler rebre.
Vull dedicar aquesta exposició a aquestes dues persones a en Juan de Andrés que es aquí present i amb qui comparteixo la passió per l'art i a l'Àngel Camps que va morir fa uns anys però sempre va creure en mi i en la meva obra.
Charo Gàlvez
9 de gener de 2023
